La contemplació de les obres d’art al llarg dels temps, el propi cicle incessant de la natura, ens aporten moments de gaudi sense necessitat d’artificis. Una actitud entregada i reverencial en el seu sentit més ampli ens pot ajudar a profunditzar en aquest camí.
Després d’anys de pràctica en l’art, és una certesa encoratjadora prendre consciència que la gran fita és redescobrir la bellesa íntima de les formes, transmetre-la i poder-la expressar segons el propi enginy. D’aquesta manera, és molt més coherent endinsar-se en el món de l’art tot cercant el diàleg amb la nostra font d’inspiració, la matèria i les diferents tècniques plàstiques. De forma inconscient, què ens mou a fer sinó l’estímul de la bellesa intrínseca que intuïm? I humanament, què ens pot donar més plaer que el moment de comunicar als altres –és a dir, compartir – aquest sentiment mitjançant el llenguatge, la dansa, les arts, la nostra tasca del dia dia...?
L’abstracció de la puresa on resideix l’autentica bellesa, esdevé clau per al gaudi de la nostra existència. Reviure aquest sentiment de joia amb els altres, és el més gran dels plaers. Si fomentem les nostres relaciones amb estima i respecte, seran viscudes des de la bellesa, i per tant, també harmonioses i plenes.
Segons el país i la cultura pròpia, ens serà donat un “concepte de bellesa genèric” a la mesura i destil·lació de cada societat i sovint associat també a les modes passatgeres o ideals de bellesa imposades pel consum.
Tot i ser la mateixa paraula, el sentiment de bellesa que estic descobrint va més enllà del tòpic adjudicat o d’una corrent artística.
El meu capbussament en la cultura japonesa, on visc temporades llargues, ha afegit nous matisos com el concepte wabi-sabi de la bellesa de les coses senzilles, humils, irregulars, gastades...en perfecte sintonia amb la fugacitat de la natura i el món.
M’emociono amb aquest ensenyament que em convida a viure el moment present com un tresor únic de la nostra circumstància, perfilant un nou estat de consciència, ple de poesia i gràcia per tots els detalls, per petits o desapercebuts que siguin.
Marta Montcada