Marta Montcada : Un Univers en Blau
Article per Francisco Javier Caballero
La pintura de Marta Montcada sorgeix de l’encreuament entre el cel i la terra, de l’abstracció i la naturalesa. Genera un ordre intern en les seves composicions que conjuga harmoniosament la concentració i l’expansió dels elements més enllà dels límits imposats pel suport de l’obra, amb moments d’una acció inesgotable.
La pintura de Marta Montcada sorgeix de l’encreuament entre el cel i la terra, de l’abstracció i la naturalesa. Genera un ordre intern en les seves composicions que conjuga harmoniosament la concentració i l’expansió dels elements més enllà dels límits imposats pel suport de l’obra, amb moments d’una acció inesgotable.
La seva obra incideix en la recerca del principi de l’univers i els seus corpuscles, recreant-los de mil maneres diferents al donar color i forma a allò que només habita en la seva imaginació. Aquesta indagació fa que l’ artista ens mostri fragments d’ aquest espai, que conté l’essència del primer instant on alguns aspectes prenen forma i color i es fan realitat. Capta l’atmosfera que envolta a les estructures i que harmonitza la composició, al crear la sensació de que tot està aquí i en el seu lloc exacte. D’aquesta manera, cada fragment és un cosmos en si mateix, capaç de coexistir amb els altres fragments en consonància, en pau, sense perdre la seva independència i identitat.
Els elements de la naturalesa que observem, són lleus apunts del món sensible que es materialitza de forma visible en aquest univers en expansió.
Marta Montcada imagina aquest cosmos en diversos colors, però entre tots destaca l’ús del blau en una infinitat de tons i matisos. Suggereixen les hores nocturnes i les profunditats marines, amb tota la seva màgia latent, dels que emergeixen i floten totes les coses. Es situa així en l’interior de la realitat, en el seu origen. Ens mostra a través de la seva creativitat, la globalitat multiforme que emergeix d’un espai inexistent en els seus quadres; del no-res com a punt de partida de la matèria, les formes i el color. Capta l´essència de la realitat presentant-la de forma senzilla i natural; si partim de la seva obra resulta fàcil contemplar o imaginar el moviment continu d´expansió en l’espai infinit.
Marta Montcada ens mostra el que roman, allò que ja existia abans de nosaltres. Indica que tot ens embolcalla amb una doble finalitat, i invita a recercar l’ entitat d’aquest món màgic que s’obre davant nostre i ens interroga sobre quin lloc ocupem els éssers humans en aquest univers, del que hi estem absents malgrat formar-ne part. La seva creació no està completa fins que l’espectador -agent extern de l’obra-, es situa al seu davant i s’hi integra.
Aquest conjunt és, al mateix temps, la projecció de l’interior de l’ autora, amb la universalitat i l’ impromptu de la seva personalitat, on es fonen en un tot el comú del gènere humà amb la part autobiogràfica. El pensar i el sentir de Marta Montcada esdevenen en l’essència de la vida, reflex de la seva ànima, blava plena de matisos, que es busca i es troba a si mateixa en cada traç de la geometria i la naturalesa.
FRANCISCO JAVIER CABALLERO, historiador i professor d’art.
MADRID, febrer de 1999
Publicat a
Articles